Sonets dactílics

SONETS DACTÍLICS

                                                                    Alejandro S. Oltra

LA SERP 

Serp gegantina nascuda del fang,

subordinada dels cels més ruïns:                            

jo et cantaré dolorit, disgustat...                               

exigiré bon record esta nit.                                      

¿Qui t’ha furtat el salvatge clamor?

La llibertat t’han llevat sense cor.

Has exercit de custodi afanós,

i afusellada has sigut per dissort.

Serp diligent, guardant un tresor

t’han perforat en un temple sagrat;

símbol del mal guardaràs al futur.

La dignitat et retorne en la mort

del sacrifici per la humanitat:

que renasca l’honor que has perdut.

BEHEMOTH

És criatura trementa i gegant:                                 

cedre la pell, i de bronze està fet 

l’ncrebantable perenne esquelet;

més tremebunds els eburnis ullals.

Viu entre salzes i lotos humits.

Baix de les ombres s’oculta entre els joncs,

canyes els murs que el cobreixen als monts                           

dels que en origen va obrir els camins.

I és que ningú pot matar-lo a excepció

del Creador i la serp Leviatà:

l’execució al Judici veurem.

Homes honrats gaudiran d’ingestió

quan al final es servixca el banquet

del que es presente de cedre la carn.

UNICORNS                                         

Als unicorns, ¡dilectió, i salut!

Blancs, renegrits, escarlates, daurats;

alba l’arrel de l’ombrívol cornal,

roja sa punta, que cura al fumut. 

Bruna melena vermella llueix,

amb diminutes peülles fa el trot,

com d’orifant la petjada fa al sòl,

sona com mil carillons quan rugeix.

L’únic desig que pretenc és contar

que únicament la donzella els corsers

pot presumir de poder assolir.

Als criminals el seu cor partiran,

trons prediran als monarques secrets,

i inspiraran l’escriptor afligit.