A
1. (Subst.) Primera lletra de l’alfabet, sense la qual ni jo ni l’Amor, per des-gràcia, seriem qui som...
2. (Prep.) Preposició que em cau molt bé. No obstant això, em mantinc en allò
de que no caiga del meu nom, si no –repetisc-, ni jo ni l’Amor seriem qui som...
A més, a mi m’agrada dir més els complements cicunsancials de lloc amb “en”;
per exemple, “en casa”, i no “a casa” (no obstant això, sols és una preferència
que no sempre complixc).
Ababalat
1. (Adj.) Bajoca, que està en la lluna i no sap ben bé allò que fa.
Sin.:
Polític.
Tan ababalat belava el babau
que ningú avalà la balada,
però bé que alabava la baba,
i per velar l’ababalada
avivar va la bala.
Àbac
·
Etim.: Del llatí abăcus,
i aquest del gr. ἄβαξ; d'arrel hebrea:
ābāq “pols”.
1. (Subst.) Instrument matemàtic amb boles creuades per un fil, que es mouen –suposadament-
per a contar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada